dèrāč
dèrāč m 〈G deráča〉
jednina | |
---|---|
N | derač |
G | derača |
D | deraču |
A | derača |
V | deraču |
L | deraču |
I | deračem |
množina | |
N | derači |
G | derača |
D | deračima |
A | derače |
V | derači |
L | deračima |
I | deračima |
1. | zub životinje koji služi za deranje hrane |
2. | konstr. dosl. onaj koji dere (visokim cijenama i sl.) |